Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència

El proper divendres 13 de novembre a les 19.30 arriba a la Plaça d’Espanya de Palma la Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència. Es tracta d’una iniciativa d’àmbit global promoguda per l’organització internacional Món sense Guerres, creada el 1995 a Xile. Aquesta organització, present a molt països del món, està lligada al Moviment Humanista, fundat el 1969 a Punta de Vacas, prop de la frontera entre Argentina i Xile, pel pensador i escriptor argentí, Mario Luis Rodríguez Cobos, també conegut pel sobrenom de “Silo”.

La marxa pretén crear conciència sobre l’armamentisme, la violència i el perill nuclear. Des del seu llançament el 2008, ha rebut l’adhesió de milers de persones, associacions pacifistes i institucions. El manifest de la marxa defensa:

1. El desarmament nuclear a nivell mundial
2. La retirada immediata de les tropes invasores dels territoris ocupats
3. La reducció progressiva i proporcional de l’armament convencional
4. La firma de tractats de no agressió entre països
5. La renúncia dels governs a utilitzar les guerres com a mitjà per a resoldre conflictes

El 2 d’octubre de 2009, Dia Internacional de la No-Violència, la marxa va començar a Wellington (Nova Zelanda), i després de recórrer diverses ciutats d’Oceania, Àsia i Europa, el dia 13 de novembre arriba a Palma. Continuarà per ciutats d’Àfrica i Amèrica, inclosa l’Antàrtida, i finalitzarà el 2 de gener de 2010 precisament a Punta de Vacas (Argentina), seu del Moviment Humanista. En total, sis continents, 90 països, i 160.000 km en 93 dies. Aquelles persones interessades en adherir-se i participar en el pas de la marxa per Palma, poden visitar el blog creat expressament per aquest event: http://marchamallorca.blogspot.com/

La marxa és una nova iniciativa a favor de pau mundial, i en contra de tots els tipus de violència, una fita més del moviment pacifista que en l’època moderna té com a principals figures Mahatma Gandhi i Martin Luther King, i que visqué els moments més àlgids durant els anys seixanta i setanta, en l’època de la Guerra Freda, de l’escalada nuclear, de la guerra del Vietnam, i al nostre país darrerament amb les conegudes mobilitzacions del “No a la Guerra” davant la intervenció militar a l’Iraq.

El moviment pacifista en els darrers anys ha trascendit la mobilització social per converti-se en camp d’estudi i recerca dins l’àrea de les relacions internacionals i el desenvolupament humà. El que avui anomemem Cultura de Pau s’ha inserit en els programes d’estudi d’educació pel desenvolupament, en objectius transversals de projectes de cooperació internacional, i ha auspiciat el sorgiment de línies de recerca sobre resolució de conflictes i observatoris de denúncia de l’ús de la violència.

Una de les institucions pioneres en aquest àmbit és el SIPRI, Stockholm International Peace Research Institute, creat el 1966 i un dels màxims referents quant a la recerca, la documentació, les bases de dades i l’elaboració d’informes, anuaris i altres publicacions. A Espanya, destaca el Centro de Educación y Estudios para la Paz (CEIPAZ) de la Fundación Cultura de Paz, presidits ambdós pel tortosí exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza.

En el nostre entorn més proper cal destacar l’Escola de Cultura de Pau, creada el 1999 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i que en deu anys s’ha convertit també en un referent per a la recerca, la formació i les publicacions sobre la pau i els conflictes. Les publicacions d’ambdós centres les pots trobar a les obres de referència del CD2. També la Universitat Jaume I de Castelló destaca pels seus estudis de pau, conflictes i desenvolupament. El Master Internacional que s’ofereix a Castelló està coordinat per les doctores Eloísa Nos i Irene Comins.

Irene Comins és l’autora d’una de les novetats bibliogràfiques adquirides pel CD2 sobre la pau. Es tracta del llibre publicat a Icària Filosofía del ciudar. Una propuesta coeducativa para la paz. Una obra que reuneix reflexions des de la filosofia, la recerca per a la pau i els estudis de gènere, amb l’objectiu de proposar la cultura del cuidar com un valor humà universal, tradicionalment atribuït a les dones i que cal ampliar als models de masculinitat vigents avui dia.

Una altra de les novetats del CD2, també escrit per una dona, Sonia Paris Albert, és el llibre, també editat per Icaria, Filosofía de los Conflictos: una teoría para su transformación pacífica. En aquesta obra, l’autora proposa invertir la visió negativa que es té dels conflictes, proposant elements de transformació pacífica de les habituals eines violentes per afrontar situacions conflictives, i assumint els conflictes com a experiències positives, inherents al conviure humà.

Finalment, Historia de la Paz y del Pacifismo, del catedràtic d’Història Francesc Lluís Cardona, publicat per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Llibre escollit com a manual de referència a les Nacions Unides, a Ginebra, que fa un repàs històric dels orígens del pacifisme, del món clàssic al segle XX. La publicació també inclou aportacions de diverses personalitats i personatges pacifistes que en algun moment de les seves vides han contribuït a la pau.

El paper dels mitjans de comunicació a debat

Els dies 28 i 29 d’octubre l’Agència de Cooperació Internacional de les Illes Balears organitza unes Jornades que tenen per títol “Els mitjans de comunicació i el Sud“. Les persones que assisteixin durant els does dies a la seu de la Fundació “La Caixa” a Palma, tindran l’oportunitat de participar en un espai de debat i reflexió sobre el paper dels mitjans en la transmissió de la informació sobre la realitat dels països del Sud. Malauradament una informació centrada en la desigualtat, la pobresa i les guerres, i molt poques vegades en aspectes positius de la vida quotidiana d’aquests països. S’abordaran aspectes com els prejudicis, el tractament específic de l’Àfrica i de les dones musulmanes, com exemples paradigmàtics dels estereotips, així com el paper dels i les professionals del periodisme, de les ONGD, i de les persones espectadores.

Per les Jornades passaran experts com Javier Erro, expert en comunicació d’ONGD de la Universitat Pública de Navarra, Xavier Giró, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Mario Lubetkin, director de l’agència Inter Press Service, Maria Galindo i Idoia Romano de la boliviana Radio Deseo i de l’associació feminista Mujeres Creando, Laura Navarro, investigadora de l’equip europeu Minoritymedia de la Universitat de Poitiers, i el fotògraf Gervasio Sánchez, entre d’altres.

Durant els dos dies es podrà visitar l’exposició fotogràfica “Afganistan: Dones contra l’oblit i la impunitat” de Gervasio Sánchez.

Si us interessa el tema, el CD2 us recomana la lectura del llibre “Comunicación y desarrollo: en busca de la coherencia” de Raquel Martínez i Mario Lubetkin (eds.) i publicat per la Fundació Carolina i Siglo XXI Ed. Un llibre que analitza el paper de la comunicació en el desenvolupament i s’ocupa de diversos temes que van des de les assimetries del sistema internacional de la informació fins a les bones pràctiques que poden ser útils a la cooperació espanyola.

De Gervasio Sánchez i Manuel Leguineche, “Los Ojos de la Guerra”. , de Plaza&Janés. Un recorregut per alguns dels grans conflictes del segle XX, i una radiografia profunda i descarnada d’un ofici tan mitificat com mal comprès. El llibre planteja també el buit de les zones devastades per la guerra quan ja no són notícia.

Finalment, de Javier Erro, “Comunicación, Desarrollo y ONGD”, publicada per Hegoa. Una guia que tot i publicada el 2002 continua sent una obra de referència per a qui vulgui posar en marxa altres formes de mirar allò comunicatiu i altres pràctiques comunicatives dins del camp de la cooperació al desenvolupament i de les ONGD.

Els conflictes del món àrab protagonistes a la UIB

Amb l’arribada de la tardor es multipliquen les activitats sobre els temes de política i desenvolupament internacionals. Aquest mes d’octubre a la Universitat de les Illes Balears coincideixen dos actes que abordaran els dos conflictes més antics del món àrab, i els que més mostres de solidaritat han mobilitzat arreu, el conflicte del Sàhara Occidental i l’araboisraelià.

UNRWA: 60 anys amb els refugiats de Palestina és el títol de l’exposició que romandrà del 22 al 30 d’octubre al Hall de l’Edifici Ramon Llull. Amb motiu de l’inauguració, el mateix dia 22 a les 19:30 a l’aula A02 del mateix Edifici Ramon Llull la Dra. Gema Martín Muñoz, Directora de la Casa Àrab, donarà una conferència sobre la situació dels refugiats de Palestina i del conflicte àrabo-israelià, les seves conseqüències per a la població civil així com la situació sociopolítica de la regió i el Dret Internacional aplicable. Els actes estan organitzats pel Comitè Espanyol de l’Agència de Nacions Unides per als refugiats de Palestina, l’UNRWA.

L’endemà, dia 23 d’octubre de 16 a 21 hores, i el dia 24 de 9 a 14 hores tindran lloc a la Sala d’actes de l’Edifici Sa Riera a Palma les I Jornades Universitàries sobre el Conflicte del Sàhara Occidental. Organitzades per l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears i l’àrea de Dret Internacional Públic de la UIB, analitzaran al llarg dels dos dies diferents aspectes del conflicte sahrauí: el moment de la colònia espanyola, l’evolució històrica del conflicte i la situació tant als campaments de refugiats de Tinduf com als territoris ocupats pel Marroc. Durant el programa es passaran el documental La fuga del infierno, sobre la fugida de la població civil el 1975 davant la invasió per l’exèrcit del Marroc, i el curtmetratge Hijos de las Nubes.

Al CD2 trobareu bibliografia tant sobre el conflicte del Sàhara com sobre el conflicte araboisraelià. Sobre aquest darrer us recomanem una novetat bibliogràfica, Israel i Palestina: un segle de conflicte, del professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Izquierdo. Es tracta d’una obra breu per a qui vulgui conèixer les causes del conflicte, la seva evolució històrica i els possibles camins cap a la pau d’un conflicte amb el qual ens hem acostumat a viure.

16 d’octubre: Dia Mundial de l’Alimentació

Avui és la jornada escollida per les Nacions Unides per a que recordem el problema de l’alimentació mundial, i enfortim la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa.

Aquest any 2009, a més, celebrem el 30è aniversari de la proclamació del 16 d’octubre com a Dia Mundial de l’Alimentació. El 1979 la Conferència de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) va prendre aquesta decisió i va escollir precisament el 16 d’octubre per ser la data de la fundació el 1945 d’aquest organisme internacional.

El lema escollit enguany és “Aconseguir la seguretat alimentària en època de crisi”. A la pàgina web de la FAO trobareu un apartat especial amb informació, documentació i altres materials editats per a l’ocasió.

La jornada ha de servir a més, per a recordar que tot just d’aquí a un mes, del 16 al 18 de novembre de 2009 es celebrarà a Roma (seu de la FAO), la Cimera Mundial sobre la Seguretat Alimentària. Una ocasió única per a que els governs del món tornin a reunir-se i aprovin un programa d’acció que definitivament eradiqui la fam del món. L’esborrany del document ja està a l’abast de tothom, i inclou mesures a prendre en matèria de governança de la seguretat alimentària, inversions i finançaments públics, inversió privada, comerç i suport als agricultors, estabilitat dels mercats, enfortiment institucional i creació de capacitats, qualitat i inocuitat dels aliments, plagues i malalties transfrontereres d’animals i plantes, i canvi climàtic.

La cimera serà íntegrament finançada pel Regne de l’Aràbia Saudí. Una decisió gens menyspreable en un context de descens en picat de l’Ajut Oficial al Desenvolupament destinat al sector agrícola, clau per a la producció i suministre d’aliments (del 17% del 1980 al 4% del 2006).

Previ a la Cimera, els dies 12 i 13 d’octubre, també a Roma, es va celebrar un Fórum d’Experts d’Alt Nivell que portava per títol “Com alimentar el món el 2050″. A la web del Forum 2050, de la FAO, també trobareu tota la informació i documentació necessaris per conèixer els continguts i resultats de la trobada.

No cal anar molt lluny per a observar els efectes de la crisi en l’alimentació de les persones. Segons darreres informacions del Banc d’Aliments i els Rotaris de Mallorca, hi ha més 2.000 persones a Mallorca que són alimentades diàriament per les organitzacions d’ajut social de l’illa. El Banc d’Aliments ha exhaurit les existències. És per això que han organitzat una jornada d’aliments el dissabte 17 d’octubre als supermercats i comerços d’alimentació.

Per evitar aquestes mesures assistencials, més que mai és necessari dirigir la mirada i parar l’orella a les reunions internacionals com les de Roma, on els governs, últims responsables de la seguretat i qualitat de vida de les persones, suposadament prenen les mesures adequades per evitar crisis alimentàries a tot el món, incloent-hi les nostres ciutats.

Coincidint amb els diversos esdeveniments relacionats amb l’alimentació i la fam al món, el CD2 ha incorporat al seu catàleg dues novetats editorials que fan referència específica als sistemes de producció i distribució d’aliments. En primer lloc, el llibre de Paul Roberts “El hambre que viene: la crisis alimentaria y sus consecuencias” que explica com, malgrat s’estan produint més aliments a preus més baixos, estem creant noves malalties i desabastint els nostres oceans, el que pot ocasionar un col·lapse del nostre sistema alimentari.

En segon lloc, “Del Campo al plato”, de Xavier Montagut i Esther Vivas, que mostra la cara oculta d’un sistema agroalimentari que ha privatitzat bens com l’aigua, les llevors, la terra, prioritzant els interessos econòmics de les multinacionals del sector a les necessitats alimentàries i el respecte al medi ambient.

Finalment, recomanem un clàssic, “La fam al món explicada al meu fill” de Jean Ziegler, on s’explica de manera planera els mecanismes que provoquen que tot i havent prou recursos alimentaris per a tothom, un repartiment poc just de la riquesa i els aliments provoquen la mort de fam de milions de persones cada any.

SREBRENICA, De l’oblit a la memòria

Igman és una muntanya que es troba al centre de Bòsnia-Herzegovina, a l’oest de la ciutat de Sarajevo. Tradicionalment havia estat zona d’esbarjo per a la pràctica de l’esquí i altres esports de muntanya. De fet, el 1984 va acollir proves dels Jocs Olímpics d’Hivern celebrats a Sarajevo, quan encara formava part de la República Federal de Iugoslàvia.

El nom d’Igman va tristament lligat a la guerra que del 1992 al 1995 va sacsejar la convivència en aquestes terres. El turó fou escenari de diverses escenes de guerra, símbol de la resistència bosniana i el lloc per on la Brigada “Àguila” formada per britànics, neerlandesos i francesos van trencar el setge a la ciutat de Sarajevo, el juliol de 1995, després de 40 mesos de resistència. No és casual doncs, que Igman-Acció Solidària, sigui el nom que porta l’ONG nescuda a Reus a partir d’una de les diverses plataformes ciutadanes que es van crear arran del conflicte iugoslau. Dir-se Igman és tot un símbol de resistència a l’oblit. És per això que quasi vint anys després aquesta organització continua treballant en el post-conflicte, en projectes de desminat de les muntanyes que envolten Sarajevo, i en projectes de sensibilització com el que han portat aquest mes d’octubre al campus de la Universitat de les Illes Balears.

Igman va ampliar la seva presència, i ara treballa a altres zones del món com Palestina, Guatemala, Xiapas, Perú, i també a les Illes Balears, on el 2007 obrí una representació que s’uneix a les seus de Barcelona, Reus, Valls, Vilafranca del Penedès, L’Hospitalet de Llobregat i Cambrils. A més de les tasques habituals de moltes organitzacions en matèria d’acció humanitària, cooperació al desenvolupament i sensibilització, aquesta organització destaca per tenir una especial dedicació a la difusió del coneixement, del pensament i la reflexió. Fruit d’aquest interès és la Revista trimestral ONGC, que ja porta 38 números editats, i que desde la primavera de 2008 té una secció fixa dedicada a les Illes Balears. Darrerament, també ha impulsat una nova revista, editada en anglès per la Fundació CATmón, Catalan International View, que ja té 4 números al carrer.

Aquest cop però, Igman, ens porta a la memòria Srebrenica. Un altre nom tràgic de la guerra iugoslava, i que anirà per sempre lligat al genocidi de més de 8.000 persones del juliol de 1995. En col·laboració amb el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la UIB, l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, i el Centre de Documentació en Cooperació al Desenvolupament (CD2), es podrà visitar del 8 al 16 d’octubre a l’edifici Ramon Llull i del 16 al 23 d’octubre a l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos, l’exposició “SREBRENICA. DE L’OBLIT A LA MEMÒRIA”.

L’exposició s’acompanyarà de dos actes principals. Dimecres 14 a les 12 hores a l’Aula de Graus de Ramon Llull es presentarà el documental “Bòsnia: de la foscor a la llum“, que porta el mateix títol del llibre de fotografies de Francesc Parés sobre la postguerra a Bòsnia, editat l’any 2003 i que podeu trobar al CD2. També es presentarà el llibre “Srebrenica” del fotògraf Tarik Samarah.

El següent dimecres dia 21, a l’Aula de Graus de Dret tindrem de nou l’oportunitat de veure el documental, a més d’assistir a la conferència “Srebrenica: de l’oblit a la memòria” a càrrec de la professora de Dret Internacional de la UIB, Margalida Capellà, i del membre d’IGMAN-Acció Solidària, Carles Bargalló.

Informe de Desenvolupament Humà 2009

El PNUD acaba de publicar el darrer Informe de Desenvolupament Humà. Amb el títol “Superando barreras: movilidad y desarrollo humanos”, aquest any està dedicat a les migracions i el desenvolupament. Si voleu consultar l’informe, a la pàgina web especialmente editada per l’ocasió trobareu el document complet en pdf, material addicional com ara audiovisuals, figures i gràfics. També podem trobar en pdf els treballs de recerca encarregats per a l’elaboració de l’informe als principals experts en migracions i desenvolupament, encapçalats per Hein de Haas. El cap de recerca de l’informe ha estat el veneçolà Francisco R. Rodríguez.

L’informe, a part de desmitificar algunes qüestions entorn de les migracions, assegura que la migració pot contribuir al desenvolupament però en cap cas ser alternativa ni substituta de les iniciatives i polítiques generals de desenvolupament. Així mateix, i a diferència de les posicions de molts països occidentals, l’informe defensa la necessitat d’abandona postures proteccionistes quant a les migracions, en especial en temps de crisi.

Com és habitual en l’elaboració d’aquest tipus d’informes, a més de l’encàrrec de diferents papers, es celebren multitud de seminaris i de reunions consultives de caràcter regional. Tota aquesta informació també es pot trobar a la web de l’IDH 2009.

A part dels treballs sobre el tema central de l’informe, l’interès de cada any és consultar el rànquing de països segons l’índex de desenvolupament humà que publica el PNUD, amb les dades combinades de l’esperança de vida, la taxa d’alfabetització i de matriculació, així com el PIB per càpita. Aquest any hi ha diverses novetats, una és la diferenciació que es fa per primera vegada entre els països que tenen un IDH alt d’un IDH molt alt. Si el 2007-2008 el primer lloc l’ocupava Islàndia, aquest any ha baixat a la tercera posició, superada per Noruega (nou líder) i Austràlia. Espanya per la seva part, passa de la 13ª a la 15ª posició, superada per Àustria i Luxemburg.

Fins a 10 països han donat el salt de ser considerats de desenvolupament mitjà a desenvolupament alt: Equador, Perú, Colòmbia, Veneçuela, Líban, Kazajstan, Turquia, i les illes caribenyes de Santa Lucia, Dominica i Granada. 3 països africans han deixat el grup de desenvolupament humà baix per passar al mitjà: Angola, Nigèria i Tanzania. En sentit contrari, també han estat 3 els països que han davallat de la zona mitjana a la baixa: Gàmbia, Timor-Leste i Togo. Si el 2007-2008 el país amb el nivell de desenvolupament humà més baix era Sierra Leone, enguany és el Níger qui ocupa la darrera plaça.

Finalment, trobareu també accés als divuit informes anuals publicats anteriorment, des del primer de 1990. L’any 2010 es celebrarà el vintè aniversari de l’IDH, i no passarà gens desapercebut, ja que coincideix amb la revisió decennal dels Objectius del Mil·lenni, i la de Beijing+15. Amb aquest triple motiu, el PNUD ha impulsat la creació de la Plataforma Desenvolupament Humà 2010. La Plataforma, que porta com a subtítol “Les persones prenem la paraula” és un forum per a mobilitzar la societat civil i altres actors per a contribuir a la visió emergent d’un nou multilateralisme i promoure el compromís cívic en favor del desenvolupament humà.