Els objectius de la jornada són obrir el debat i la reflexió, posar en comú diferents propostes que ja existeixin a l’illa, i estimular la creació de grups de treball.

LA JORNADA TENDRÀ LLOC ELS DIES 5 I 6 DE NOVEMBRE AL CASAL DE BARRI JOAN ALCOVER (Carrer Joan Alcover 28 – Ses Veles, Palma).

Més informació sobre la trobada a http://www.acampadapalma.es/ca/2011/10/27/trobada-15m-programa-de-las-jornadas/

“La cara oculta del model agroalimentari actual. Què podem fer? Alternatives anticapitalistes”

que es durà a terme el divendres 28 d’octubre de 2011 a les 12 hores a l’aula de graus de l’edifici Ramon Llull.

La conferència serà impartida per Esther Vivas, activista social, experta en sobirania alimentària, cooperatives de consum i membre de Revolta Global; i analitzarà qui controla el sistema de producció, distribució i consum dels aliments, el monopoli que exerceix la indústria agroalimentària i les alternatives que es plantegen des de la sobirania alimentària, el món pagès combatiu i els circuits curts de comercialització.

Més informació.

L’acte tendrà lloc el dijous 27 d’octubre a las 19 h. al Centre Flassaders (C/ Ferreria, 10, Palma).

Més informació: www.pazcondignidad.org

L’OCDS us convida a visitar l’exposició de la Creu Roja Àfrica, anem al gra!, que gira entorn de la seguretat alimentària a l’Àfrica.

L’exposició és itinerant i la podeu trobar en diferents edificis del campus, d’acord amb el calendari que s’indica:

Edifici Ramon Llull: del 19 de setembre al 7 d’octubre.

Edifici Guillem Cifre de Colonya: del 10 d’octubre al 28 d’octubre.

Edifici Gaspar Melchor de Jovellanos: del 31 d’octubre al 18 de novembre.

Més informació: http://cooperacio.uib.cat/exposicions/

Amb motiu dels disturbis al Aaiun, el CD2 ha elaborat un dossier amb una selecció bibliogràfica dels exemplars que podeu trobar al nostre centre de documentació. Podeu descarregar-lo en aquest enllaç.

A punt d’acabar l’any 2010, darrer del conveni quadriennal entre la UIB i el Govern de les Illes Balears per a la creació i gestió del Centre de Documentació en Cooperació al Desenvolupament (CD2), publiquem l’informe d’activitats referent a l’any 2009.

El Centre de Documentació en Cooperació al Desenvolupament es va crear l’any 2006 per conveni entre la Universitat de les Illes Balears i el Govern de les Illes Balears. Es va inaugurar l’abril de 2007 i durant el 2009 ha complert el seu segon any donant servei a la comunitat de cooperació i desenvolupament de les Illes Balears.

Durant aquests primers anys, el CD2 ha anat creixent en volum, serveis i usuaris, i s’ha anat fent un espai entre els diferents centres de documentació sobre cooperació al desenvolupament existents a l’Estat espanyol.

Aquesta primera etapa del CD2 coincideix amb el procés que han seguit les polítiques públiques de cooperació, tant autonòmica com estatal, a l’hora d’incloure i valorar com a estratègicament necessari el suport a les estructures i activitats relacionades amb els estudis de desenvolupament i la gestió del coneixement. Des del CD2 es valora aquest treball com un element indissociable del procés de millora de la qualitat de la cooperació al desenvolupament i de l’eficàcia de l’ajuda, en què els centres de documentació, com a gestors del coneixement i transmissors de l’aprenentatge, juguen un paper de suport clau. Sobre aquest tema, en breu es publicarà un Quaderns de Pau i Solidaritat elaborat pel CD2 sobre La gestió del coneixement en la cooperació al desenvolupament.

Aquesta memòria presenta les principals activites i fites aconseguides al llarg de l’any 2009, d’entre les que destacaríem:

o El creixement sostingut de la col•lecció de la biblioteca impresa, fet de manera més eficient en augmentar les donacions al CD2.

o L’enfortimernt de les relacions amb altres centres de documentació i actors de la cooperació al desenvolupament, tant de les Illes Balears com de la resta de l’Estat,

o L’augment dels serveis a disposició dels usuaris a travès principalment de mitjans com la web i el blog del CD2.

Algunes xifres clau durant el 2009, han estat el creixement del catàleg en 993 nous exemplars quan l’objectiu anual era de 300, tot i que el número de préstecs ha disminuit lleugerament de 1207 a 952.

Quants als usuaris del CD2 en matèria d’assessorament i assistència documental, cal destacar-ne les diferents entitats del Govern de les Illes Balears amb un 53% de les comandes, seguides de la comunitat universitària amb un 37%, altres usuaris externs han suposat només un 10%.

Com en el cas d’altres centres de documentació, s’observa una tendència al descens d’usuaris del fons documental físic i un augment dels serveis on line. Resultat d’aquesta evolució és l’augment de 295 a 579 les visites mensuals de la web del CD2 i de 55 a 139 les visites mensuals d’aquest blog.

Totes aquestes dades i altres activitats les podeu consultar a l’informe d’activitat que trobareu en aquest enllaç.

La Universitat d’Alacant imparteix el curs d’especialista universitari en cooperació internacional per al desenvolupament, que fa una revisió molt completa del sector, començant pel concepte i teories del desenvolupament, el context internacional, fins a les diferents modalitats i eines de cooperació, els sectors de desenvolupament, amb especial èmfasi en el desenvolupament local.

La Universitat de València oferta un màster en cooperació al desenvolupament, realitzat conjuntament amb la Universitat Jaume I de Castelló, està organitzat per l’Institut Universitari de Desenvolupament Local. El Màster té les especialitats d’Ajuda Humanitària Internacional, a càrrec de Castelló, de Codesenvolupament i Moviments Migratoris, a càrrec de València, i de Planificació Integral del Desenvolupament Local, a càrrec d’ambdues seus universitàries.

A València també es pot estudiar el Màster en drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional orientat a la formació d’especialistes en drets humans que puguin treballar a organitzacions internacionals i ONG. També es pot cursar el posgrau en Drets Humans, pau i Desenvolupament Sostenible. Finalment, el Màster en Desenvolupament, Institucions i Integració Econòmica, està dirigit a la formació de tècnics especialistas en cooperació i desenvolupament per a que puguin intervenir directament en la construcció d’estratègies de desenvolupament i en relacions de cooperació internacional dedicats al treball a seu o al terreny.

La Universitat Jaume I, a més del Màster ja esmentat en cooperació al desenvolupament realitzat conjuntament amb València, té com a principal atractiu el Master Universitari Internacional en Estudis de pau, Conflictes i Desenvolupament, coordinat per la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau. El seu currículum aporta coneixements específics en les àrees de teories de pau, conflictes, ajuda humanitària, codesenvolupament, cultures de pau, democràcia, drets humans, comunicació per a la pau, gènere i estudis postcolonials, entre d’altres.

Castelló també oferta com a títols propis, el de Gestió i Coordinació de l’Ajuda Humaniària Internacional, el Curs d’Especialització en Cooperació al Desenvolupament, el Curs d’especialització en Ajuda Humanitària Internacional, i el Curs de Formació Contínua de Gestió de Riscos en Desastres i Ajuda Humanitària Internacional.

La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona aporta com a novetat la coordinació del Master en Ciències Socials del Desenvolupament: Cultures i Desenvolupament a l’Àfrica. Uns estudis de recent creació i en els quals col·laboren també les universitats Pompeu Fabra, Ramon Llull, Barcelona, Lleida, així com les universitats africanes de Dakar (Senegal), Yaoundé I (Camerun), i Antananarivo (Madagascar). Tarragona compta també amb el títol d’Especialista Universitari en Cooperació Internacional, orientat principalment a desenvolupar la tasca professional a ONGD.

La Universitat de Lleida destaca sens dubte per la seva especialització en desenvolupament rural. La UdL compta amb el Master Universitari en Desenvolupament i Cooperació Internacional, orientat a millorar les competències de persones que es dediquin a la recerca o a l’execució i l’avaluació de projectes adreçats a les àrees rurals de l’anomenat Tercer Món. Qui cursi aquests estudis també comptarà amb el complement de gaudir de centres de documentació especialitzats sobre cooperació i desenvolupament rural. El master compta amb la col·laboració la prestigiosa FLACSO, seu d’Equador.

La Universitat de Girona, i més concretament la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible, oferta el Màster de Desenvolupament Humà Sostenible, Globalització i Desenvolupament Local, de caràcter semipresencial. L’estructura curricular respòn a la lògica d’alternar el marc general amb una varietat de temes monogràfics com la globalització econòmica, la desigualtat social, la cultura, l’educació, el medi ambient, les polítiques públiques, la participació social, els drets humans i la cooperació internacional, a més dels projectes de desenvolupament. També hi col·labora la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació UNIDA de Buenos Aires. Altres ofertes formatives inclouen els diplomes i cursos de postgrau sobre els diferents mòduls i àmbits del màster. També a Girona s’imparteix el curs d’especialització en desenvolupament humà sostenible, pel qual no es requereix titulació universitària.

Les universitats barcelonines tenen la més àmplia oferta formativa en cooperació. La Universitat Autònoma de Barcelona compta amb una oferta força especialitzada, d’entre la que destaquem Màster en Mediació Intermediterrània: Inversió Econòmica i Integració Intercultural, i el seu correlatiu diploma de postgrau en Comunicació, Cooperació Internacional i Mediació Sociocultural a la Mediterrània, ambdós amb la col·laboració de la Universitat de Venècia i de Montpeller III. També destaca el Màster en la Màster en Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i els Socials i les seves diplomatures en Comunicació dels Conflictes i de la Pau i en Comunicació dels Conflictes i dels Moviments Socials.

Igualment a la UAB trobem el diploma de postgrau en Cultura de Pau que es ve desenvolupament des del 1999, i organitzat per l’Escola de Pau de la UAB, i el ja esmentat Màster de Polítiques Europees de Cooperació, que apareixia a la Guia d’El Mundo. Quant a cursos universitaris, oferta els cursos de desenvolupament i cooperació internacional, de cooperació descentralitzada, de la UE com a actor de la cooperació, seminaris geogràfics sobre la cooperació, tallers metodològics de cooperació, tots ells de l’IUEE, i inclosos en el màster europeu, el curs sobre desenvolupament rural, on-line, i adreçat tant a alumnes universitaris catalans, espanyols i d’Amèrica Llatina com a membres d’ONGs, associacions, administracións i altres persones interessades en l’àmbit del desenvolupament rural. Es realitza en col·laboració amb centres de Perú, Brasil, Mèxic, Costa Rica, Nicaragua, Guatemala, Argentina i l’ONG Veterinaris sense Fronteres. També en col·laboració amb aquestes institucions es celebra el curs de sobirania alimentària.

Sala de lectura del CD2 a la UIB

La Universitat de Barcelona, pel que fa a màsters oficials, destaca pel seu Màster en Polítiques Públiques i Desenvolupament Internacional, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, la UAB i l’Institute of Social Studies de La Haia, així com pel de Salut Internacional , en col·laboració amb la UAB. Quant a titulacions pròpies, la UB oferta el diploma de cooperació i gestió cultural internacional, semipresencial, adreçat a professionals interessats a treballar en projectes internacionals de cooperació cultural en l’àmbit iberoamericà, europeu, mediterrani o mundial; el Màster d’Estudis iInternacionals, Organitzacions i Cooperació Internacional, que consta de mòduls que es poden estudiar per separat, i que té com a objectiu aprofundir en l’estudi de la societat internacional proporcionant els coneixements necessaris per a la comprensió i anàlisi de la complexa estructura institucional i de relacions que configuren el món actual; el Màster de Gènere i Desenvolupament, l’únic d’aquesta temàtica en tot l’àmbit de parla catalana, i orientat a formar professionals amb capacitat de desenvolupar habilitats en estratègies polítiques i metodologies per integrar els plantejaments i debats de la teoria feminista i de la perspectiva de gènere en les pràctiques de la cooperació al desenvolupament; i el Màster de Globalització, Desenvolupament i Cooperació, destinat a assolir una formació integral com a cooperant i adquirir coneixements aprofundits sobre les circumstàncies polítiques, històriques i econòmiques dels pobles receptors de cooperació.

La Universitat Oberta de Catalunya, per la seva banda, té una àmplia oferta de cursos i postgraus sobre conflictologia, acció humanitària, gestió d’entitats no lucratives i dret internacional humanitari. Un dels seus màsters és el de Conflictes armats i gestió de crisis , que té les seves versions més curtes com a postgrau i com a especialització. Quant a acció humanitària destaquem el Màster de Gestió del Cicle de Projectes i Acció Humanitària, , el Postgrau de Gestió del Cicle de Projectes de Cooperació Internacional, , el Postgrau d’Acció Humanitària , i cinc cursos d’especialització tècnica sobre gestió de projectes de desenvolupament, planificació de projectes de desenvolupament, avaluació de projectes de desenvolupament, acció humanitària i gestió del cicle de projectes en acció humanitària. En l’àmbit de la gestió d’entitats no lucratives, la UOC oferta el Màster de Direcció i Gestió, els postgraus de Direcció i Planificació, i de Gestió i Administració, a més dels corresponents cursos d’especialització en recursos humans, gestió econòmica financera, direcció estratègica i planificació i sistemes de qualitat. Finalment, en l’àmbit del dret internacional, podem estudiar el Màster de Dret Internacional humanitari i justícia penal internacional, que es subdivideix en els postgraus de Dret Internacional Humanitari i de Justícia Penal Internacional . Alhora trobem en un tercer nivell els cursos d’especialització en protecció jurídica de les víctimes de conflictes armats, dret aplicable a la conducció d’hostilitats, dret penal internacional, i Tribunal Penal Internacional.

La Universitat Politècnica de Catalunya té el Màster Oficial de Sostenibilitat, pensat per a proporcionar una formació avançada en l’àmbit del desenvolupament humà sostenible, que permeti entendre les interaccions complexes entre societat, tecnologia, economia i entorn natural, per tal de poder fer front als urgents reptes socials i ambientals que planteja la sostenibilitat: canvi climàtic, esgotament dels recursos naturals, desequilibris N-S, justícia ambiental. Com a titulacions pròpies la UPC també oferta el Màster en Desenvolupament Urbà i Territorial: Gestió i Transformació de les Ciutats a Països en Desenvolupament per a professionals, dedicats al desenvolupament local, involucrats en la gestió i transformació de les ciutats en països en vies de desenvolupament fonamentalment d’Amèrica Llatina.

La Universitat Abat Oliba CEU té un Màster propi en Gestió i Comunicació d’Entitats Socials i Solidàries. Per la seva banda, la Universitat Internacional de Catalunya té un Postgrau en Ciutadania i Drets Humans .

La UIB, oferta biennalment el Curs d’Especialista Universitari en Cooperació al Desenvolupament, de caràcter semipresencial, i pensat per a formar aquelles persones que hagin d’assolir la responsabilitat d’identificar, formular, executar i avaluar intervencions als països menys afavorits, donant les bases conceptuals, econòmiques, jurídiques i socials de la cooperació, fins arribar a les eines metodològiques i operatives.

Finalment, destacarem el Màster Interuniversitari d’Estudis Internacional que des del 2004 oferta l’IBEI, Institut Barcelona d’Estudis Internacional, que s’està convertint en un referent a nivell internacional per a aquells que vulguin desenvolupar una carrera professional en alguna de les dimensions socials, polítiques i econòmiques de les relacions internacionals, inclòs el desenvolupament i la cooperació.

El 2009 va publicar el llibre Dead Aid. Why aid is not working and how there is another way for Africa, que el CD2 acaba d’aquirir. Un llibre de fàcil i obligada lectura per als qui treballen en l’àmbit del desenvolupament i la cooperació. Curt i amè, excepte quan es perd en algun moment en excessives disquisicions econòmiques que trenquen la senzillesa d’una obra pensada per a no economistes.

Dead Aid és un llibre polític més que no pas econòmic. L’autora mostra i, fins i tot, demostra, tot i que de manera massa superficial de vegades, que l’ajuda al desenvolupament no és el camí. I no només no funciona, sinó que és en sí la causa de que no funcioni, l’ajuda és el gran mal de l’Àfrica.

La recepta per Moyo és clara: lliure mercat. Tot i que el seu capitalisme no sembla d’entrada massa agressiu, atès que considera que el balanç correcte és el d’un govern que apliqui una política econòmica capitalista però amb una política social socialista; afirmant que no és incompatible, com ho han demostrat els països nòrdics europeus. Però quin és el camí a seguir per Àfrica en aquest lliure mercat?

Per a Moyo la recepta és senzilla: a) entrar al mercat internacional de capitals, amb emissions de deute, b) obrir-se a la Inversió Estrangera Directa, seguint les passes de la Xina, el gran amic d’Àfrica, c) promoure el comerç internacional, especialment dintre de l’Àfrica, i d) finançar el desenvolupament a través del micro-crèdit, els estalvis i les remeses. Per a fer-vos una idea, el següent gràfic mostra grosso modo les proporcions actuals entre les diverses fonts finançament africà i les que hauríen de ser seguint la recepta Moyo.

El llibre és una crítica al model neocolonialista que representa la cooperació al desenvolupament, a l’ajuda com a causant de la corrupció africana, a la incoherència i cinisme dels països donants, i organismes internacionals davant la defensa d’un model que se sap que no funciona però que si continua és perquè beneficia clarament al propi donant. És una advertència a Europa de la bona feina feta per la Xina a l’Àfrica, i és una denúncia de les polítiques proteccionistes agrícoles tant dels EUA i Europa (recordem que les subvencions a l’agricultura europea s’emporten la meitat del pressupost de la Unió Europea), impedint el creixement del sector exterior de l’agricultura dels països en desenvolupament.

Però el llibre també ha rebut crítiques. Les seves receptes i la seva visió del que funciona i del que no funciona de vegades semblen massa simples i poc argumentades, és per això que dona més la sensació de llegir tota una proposta ideològica. Bé és cert que en termes generals difícilment es poden negar certes veritats i afirmacions que apareixen al llibre però caldria poster una justificació empírica o una anàlisi més acurada que es troba a faltar, o una anàlisi dels possibles obstacles que les noves receptes polítiques i econòmiques es trobarien en la seva aplicació.

Fins i tot per als qui en el fons poden estar convençuts de les seves tesis, i de la necessitat de limitar l’ajut al desenvolupament a la mínima expressió necessària precisament per a crear desenvolupament, Moyo no acaba de convèncer, però és una interessant aportació al debat.

El febrer de 2011 Moyo anuncia la sortida d’un nou llibre How the west was lost : fifty years of economic folly – and the stark choices ahead. Curiosament el seu primer llibre ha estat traduït al xinès, francès, alemany, grec, italià, japonès, coreà, polonès, portuguès i neerlandès, però no existeix encara cap edició en llengua castellana, … per fer-s’ho mirar.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta economista, podeu visitar la seva pàgina oficial: http://www.dambisamoyo.com , així com algunes entrevistes realitzades i articles escrits sobre ella a diversos mitjans, del Regne Unit, del seu propi país Zàmbia, o a Espanya.

També la revista ACP-EU Courier s’ha fet ressó de les seves receptes pel desenvolupament. Si voleu seguir-la més d’aprop podeu fer-ho a través del seu facebook i del seu twitter. També podeu visitar el canal oficial de Dambisa Moyo a youtube.

I si voleu aprofundir més en el procés de desenvolupament africà, el CD2 us recomana dos llibres que complementen el de Moyo. El primer The State of Africa, de Martin Meredith, que fa un excel·lent recorregut històric i polític dels 50 anys d’independència africana, i el segon, aquest sí en castellà, China en África: Pekín a la conquista del continente africano de Serge Michel i Michel Beuret, una visió menys positiva de la presència xinesa a l’Àfrica de la que ens mostra Moyo, i per això complementària.

Bona lectura! I us deixem amb un vídeo del controvertit president rwandès Paul Kagame, parlant sobre les receptes de Moyo i sobre el paper de la Xina.

L’elecció d’un postgrau és una qüestió força personal, depèn de múltiples factors, com ara la qualitat de l’ensenyament, les sortides professionals, el preu, l’especialitat que es vulgui estudiar, el lloc on s’imparteix, de la formació prèvia rebuda, etc… Una opció per respondre aquesta pregunta és consultar el dossier especial que des del 2004 elabora el diari El Mundo, en què analitza l’oferta de postgraus a Espanya i estableix un rànquing per àmbits d’especialització. Fins a 26 criteris s’utilitzen per a fer l’anàlisi, agrupats en blocs com la demanda del màster, els recursos humans, el pla d’estudis, els resultats i els medis materials.

Des de la primera edició d’aquesta guia, El Mundo va incloure l’apartat dedicat a la Cooperació Internacional. El primer any 2004-2005 van ser tres els màsters de cooperació escollits, si bé a partir de l’any següent el rànquing el formen cinc estudis de postgrau. Durant aquestes set edicions existeix un clar predomini dels estudis ofertats per les universitats Complutense i Carlos III de Madrid, seguides per la Universitat de Santiago de Compostela (conjuntament amb la de Granada) i la del País Basc. En l’àmbit de la Xarxa Lluís Vives, tan sols han estat incloses en una ocasió cadascuna, la Universitat Jaume I de Castelló, i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Del rànquing es desprén que, des de l’any 2006, el Màster d’Acció Solidària Internacional d’Europa de la Universitat Carlos III és el millor del país. Gestionat per l’Institut Universitari d’Estudis Internacionals “Francisco de Vitoria”, es composa d’una part general i de tres parts especials relatives a Migració, Asil i Refugi, Cooperació al Desenvolupament, i Acció Humanitària, en les quals s’integra l’anàlisi de les polítiques i els mecanismes propis de cada un dels desafiaments centrals de la solidaritat internacional.

En segon lloc es sitúa el Màster de Cooperació Internacional que ofereix Hegoa a la Universitat del País Basc, un dels diversos postgraus que ofereix aquest insitut d’estudis. El de Cooperació Internacional, està orientat principalment a la formació professional de l’alumnat en aquest sector, tenint com a referències fonamentals l’equitat i la lluita contra la pobresa, el desenvolupament humà i sostenibilitat, de cara a una millor inserció personal i laboral en el camp de la cooperació. Val a dir que l’oferta acadèmica d’Hegoa compta amb el complement de tenir un dels millors centres de documentació del país en matèria de desenvolupament i cooperació.

En tercer lloc, i una de les novetats de la guia d’enguany, trobem el Màster Iberoamericà de Cooperació Internacional i Desenvolupament de la Universitat de Cantàbria. Ofertat per la Càtedra de Cooperació Internacional i amb Iberoamericana (COIBA), institució que des de la seva creació el 2006 està protagonitzant una creixent aportació al camp dels estudis de cooperació a Espanya.

En quart lloc, un clàssic del rànquing el Màster Interuniversitari de Gestió de la Cooperació Internacional i de les ONG, ofertat conjuntament per les Universitats de Santiago i de Granada, i gestionat últimament per la Fundació Euro-Àrab de Granada,
compta, a part dels mòduls generals, amb continguts orientats a la gestió pública de la cooperació, especificant les característiques diferencials de la cooperació segons la regió geogràfica.

I finalment i en cinquena posició, i per primer cop al llistat apareix el Màster de Polítiques Europees de Cooperació Internacional, de l’Institut Universitari d’Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Orientat principalment a l’especialització en les polítiques de la Unió Europea, també abasta altres tipus de cooperació com la descentralitzada local, així com mòduls metodològic sobre les principals eines utilitzades als projecets de cooperació.

Altres màsters que han merescut en alguna ocasió la menció a la guia han estat el Magíster en Cooperació Internacional de l’Institut Universitari de Desenvolupament i Cooperació de la Complutense, que havia encapçalat el rànquing els dos primers anys, per acabar desapareixent aquest darrer dels cinc primers llocs. A partir de 2010 s’oferirà com a títol propi, i com altres estudis, consta d’una part introductòria sobre desigualtat, desenvolupament i aspectes regionals, per abastar posteriorment mòduls sectorials com gènere, ajuda humanitària, medi ambient, també ofereix ensenyament pràctic sobre les principals eines utilitzades en cooperació com és la formulació, seguiment, avaluació de projectes, anàlisi cost-benefici i la gestió informàtica de projectes i internet.

També a Madrid i a la mateixa universitat, l’Institut Complutense d’Estudis Internacionals (ICEI) segueix oferint com a títol propi el Magíster en Desenvolupament i Ajuda Internacional, que com l’anterior aborda des d’aspectes teòrics introductoris, fins a la realitat econòmica i social de les diverses regions, sense oblidar l’estudi dels organismes i relacions dins el sistema internacional, com a factor clau per entendre les polítiques de cooperació al desenvolupament.

Un màster més especialitzat és el que porta l’Equip de Desenolvupament Rural de la Universitat de Còrdova. Convertit, després de la implantació de l’Espai Europeu, en el nou Master Internacional en Desenvolupament Rural, és un dels 19 de tot europa escollits per formar part del programa Erasmus Mundus de màsters d’excel·lència. S’imparteix en col·laboració amb les universitats de Gant, Rennes, Humboldt de Berlín, Pisa, Wageningen i Nitra. El currículum abasta aspectes econòmics, socials i culturals del món rural, alimentació i nutrició, polítiques i producció agrícola, governança i administració pública.

La Universitat de Deusto també ha estat present en alguna ocasió en el rànquing de millors màsters de cooperació. Conegut per la seva especialització en Drets Humans i Ajuda Humanitària, el Màster en Acció Internacional Humanitària de l’Institut de Drets Humans Pedro Arrupe, també és un màster d’excel•lència integrat en el programa Erasmus Mundus. Impartit en el marc de la xarxa d’universitats NOHA –Network on Humanitarian Assistance- de la qual forma part Deusto, és l’oferta formativa més completa que es donen actualment en el sector humanitari.

També trobem postgraus especialitzats geogràficament. La Universitat Juan Carlos I de Madrid també ha estat mencionada amb el Master de Cooperació i Desenvolupament a Amèrica Llatina,
el qual es centra principalment en formar especialistes en cooperació i desenvolupament del continent americà.

Finalment, també ha tingut ocasió d’integrar el rànquing la Universitat Jaume I de Castelló amb el Màster Universitari Internacional en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament, coordinat per la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau. El seu currículum aporta coneixements específics en les àrees de teories de pau, conflictes, ajuda humanitària, codesenvolupament, cultures de pau, democràcia, drets humans, comunicació per a la pau, gènere i estudis postcolonials, entre d’altres.

En definitiva, aquesta és només una selecció més d’una àmplia oferta formativa, de creixent qualitat i especialització, i que degut a la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior caldrà seguir d’aprop la seva evolució, atès que alguns postgraus podríen desaparèixer, altres passaran a ser titulacions pròpies i altres assoliran la categoria d’oficials.

Madrid, Barcelona, Bilbao, Granada, Santiago, Còrdova, Santander, …. són només algunes de les ciutats on s’imparteixen postgraus de cooperació, però el llistat és molt més ampli. A la propera entrada del blog ens detindrem en fer un repàs de l’oferta de postgraus en cooperació al desenvolupament més propera a nosaltres, en el marc de la xarxa Lluís Vives que integren les universitats de Catalunya i la Comunitat Valenciana, a més de les d’Andorra, Perpinyà, Illes Balears i Sàsser.

Aquí podreu descarregar el rànquing de Postgraus en Cooperació des del 2004-2005 fins el 2010-2011.