h1

Save The Children publica l’Estat Mundial de les Mares 2010

4 Mai 2010

Save The Children és una de les ONG més antigues del món. Creada el 1919 al Regne Unit per atendre els milions d’infants refugiats i desplaçats a Europa a causa de la Primera Guerra Mundial, és present avui a 29 països i s’ha convertit en l’organització no governamental més important i referent pel que fa a l’atenció a la infància.

El seu potencial es tradueix en una producció destacable de documentació: informes i materials que tradueixen l’experiència del treball en coneixement. Anualment, des del 2000, publica l’informe L’Estat Mundial de les Mares, en què a través de diferents experiències concretes destaca un seguit de recomanacions sobre la millora de la salut de les mares, dels seus nadons i dels infants en general.

Per a molts, en especial per als mitjans de comunicació, l’interès d’aquests tipus d’informes radica no en els seus continguts sinó en el típic rànquing de països que s’acostuma a trobar a les darreres pàgines; fruit de la ponderació d’un seguit d’indicadors relacionats amb el tema en qüestió i que pretén sintetitzar els nivells de qualitat, en aquest cas del fet de ser mare.

La selecció d’aquests indicadors és fonamental no només pel resultat final del rànquing, sinó també per comprendre els conceptes, és a dir l’enfocament que es té a l’hora d’interpretar el que significa ser mare.

Save The Children estableix dos blocs d’indicadors, un sobre les dones (70%) i un altre sobre els infants (30%). El grup d’indicadors relatius a les dones inclou el risc de mort materna, els parts institucionals, l’ús de contracepció i l’esperança de vida, a més dels anys de formacíó, els ingressos econòmics i la participació a la política. Els indicadors dels infants són la mortalitat de menors de 5 anys, el baix pes, els anys d’educació primària, d’educació secundària i l’accés a l’aigua.

D’aquesta elecció es desprén un enfocament molt centrat en el binomi mare-fill, on la salut i els drets dels infants pren una rellevància que no sempre plasma el veritable risc d’enfrontar-se a la maternitat, és a dir, obvia indicadors més sensibles als drets de les dones sobre la maternitat. Aquest enfocament és comprensible tractant-se d’una organització especialitzada en la infància i en l’atenció a les dones en tant que mares, igual que fa l’UNICEF.

És per això que, sense menysprear aquesta línia programàtica, cal recordar que els riscos associats a ser mare inclouen altres indicadors més lligats a entendre la maternitat no només com un fet biològic sinó també i sobre tot com un dret humà bàsic. El dret a decidir quan, com i en quines condicions una dona vol ser mare.

En aquest sentit, un enfocament sensiblement diferent és el que va idear una altra organització, Population Action International, en crear l’índex de risc sexual i reproductiu. Aquesta organització no centra tant l’atenció en els indicadors infantils, i realitza una ponderació que inclou factors molt lligats a l’enfocament de drets humans com és la fecunditat adolescent, els matrimonis precoços, les infeccions per VIH i ITS, i les lleis sobre avortament existents a cada país. És a dir conjunga tant els riscs de les dones que volen ser mares, com els de les que desitgen no ser-ho i es veuen obligades a exercir una maternitat les xifres reals de la qual, en tots els països en desenvolupament, acostumen a ser superiors a les xifres de la maternitat desitjada. Aquesta situació global es coneix pel concepte d’unmet needs, o necessitats no satisfetes.

Tradicionalment, la salut de les dones ha estat atesa sota el concepte de salut materno-infantil, on el component infantil sempre ha estat prioritat, o sota els programes de planificació familiar on el control demogràfic també ha primat per sobre de la capacitat real de decidir.

Tot i així, i deixant de banda els conceptes que hi ha darrera l’elecció dels diferents indicadors i els índexos i rànquings resultats, l’Informe de Save The Children aporta interessants informacions sobre casos pràctics i experiències concretes d’atenció a la salut materna a diversos països del món, com ara Bangladesh, Indonèsia, Pakistan, Etiòpia, Tanzania i Hondures.

Podeu trobar aquí l’enllaç a la versió anglesa de l’Informe 2010. I a la pàgina de Save The Children USA trobareu tots els informes anteriors i altres publicacions de referència. També trobareu més documentació a la pàgina de la xarxa internacional, i a la de la branca espanyola. I a la Biblioteca Digital del CD2 també podreu trobar diversos materials sobre infància i desenvolupament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: