h1

El rumb de Colòmbia

15 Juny 2010

The Gloria of Colombia

El dia 20 de juny se celebra la segona volta de les eleccions presidencials a Colòmbia. L’evolució de la geopolítica sud-americana dels darrers anys fa que no siguin unes eleccions qualsevol. Està en qüestió la continuïtat de la línia de govern del president Álvaro Uribe. Pels seus seguidors un dels presidents més exitosos de la història colombiana, atesa la reducció de la violència política, a costa del respecte als drets humans i les llibertats segons els seus detractors.

La primera dècada del segle XXI Colòmbia ha anat contracorrent del procés polític que ha suposat un gir generalitzat a l’esquerra de bona part de la regió (Brasil, Veneçuela, Equador, Bolívia, Paraguai, Uruguai,…), tot i que amb grans diferències segons els països. La Colòmbia d’Uribe ha estat l’excepció, com també ho ha estat el Perú d’Alejandro Toledo i d’Alan García, malgrat representar aquest darrer un dels partits socialistes amb més solera de l’Amèrica Llatina, fundat i concebut per a ser un veritable partit socialista panamericà, l’APRA.

Colòmbia ha apostat durant aquesta dècada per l’aliança amb els Estats Units d’Amèrica, degut en bona part a l’agenda interna d’acabar amb el conflicte polític que castiga el país des de fa mig segle, així com amb les seves derivacions amb el narcotràfic. Aquesta política li ha valgut tensions frontereres amb els seus veïns Equador i Veneçuela, precisament dos dels principals referents del anomenat Socialisme del Segle XXI.

El conflicte ha afectat greument les possibilitats d’una de les economies més pròsperes del continent, més diversificades, i amb major potencial de capital humà. La relativa benanança econòmica fa que no sigui considerat habitualment un país prioritari a l’hora d’establir vincles de cooperació en la lluita contra la pobresa, no és per tant un país receptor d’importants fluxes d’ajut al desenvolupament. Però les xifres macroeconòmiques, com acostuma a passar en societats desiguals, amaguen un important problema de pobresa, en ocasions lligat a les conseqüències del conflicte, com ara els desplaçaments interns de població, la dificultat d’establir economíes locals sostenibles degut a la violència. Cal no oblidar tampoc el biaix ètnic en l’afectació per la pobresa, cas que en Colòmbia es veu clarament a la regió afrocolombiana del Chocó, i altres parts de la costa pacífic.

A la regió Pacífic és on precisament el Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB ha col·laborat en un projecte de cooperació per a crear una biblioteca a la localitat de Guapi.

Qui ocupi el Palau de Nariño, seu de la presidència de la república de Colòmbia, haurà de fer front, no només a l’etern conflicte, sinó a més, a l’existència de 20 milions de pobres al país, xifra que s’ha incrementat en els darrers anys de l’etapa Uribe, degut a la reducció de la despesa pública per a augmentar el pressupost militar.

Dos candidats es juguen dirigir el país els propers quatre anys, d’una banda el candidat continuista del Partit de la U, el periodista i economista Juan Manuel Santos, i de l’altra, l’alternança, el candidat del Partit Verd, el matemàtic i filòsof Antanas Mockus.

Mockus, fill d’immigrats lituans, ha representat fins la primera volta l’esperança d’una nova manera de fer política, ja mostrada durant la seva etapa a la batlia de Bogotá, quan va promoure una millora d’actituds cíviques mitjançant actors de mim als carrers que repetien aquells actes poc cívics com una manera diferent d’educar, en comptes d’optar per les tradicionals polítiques policials punitives.

La seva línia no es tan divergent en matèria econòmica, però en ell prevalen propostes d’inversió en canvis estructurals de base educativa, de canvi de valors, d’actituds i aptituds, i de promoció de la cultura del mèrit i de l’esforç, a més d’innovació i creativitat, dos valors imprescindibles per a fer política. Mockus és el favorit dels joves, que l’han convertit en protagonista de les xarxes socials, arribant a ser un dels deu polítics del món amb més seguidors a Facebook.

Sorpresivament, i quan totes les enquestes apuntaven a un frec a frec entre Santos i Mockus, entre tradició i innovació, els resultats de la primera volta quasi fan Santos automàticament president del país amb el 46,26% dels vots, front el 21,49% obtingut per Mockus. Diferència pràcticament insalvable de cara a la segona volta del 20 juny.

Per a alguns s’haurà perdut una gran oportunitat de canvi. El que és cert és que la política colombiana, a la seva manera, també s’ha pujat al carro d’una nova mirada llatinoamericana de fer política. Els partits tradicionals, en aquest cas conservadors i liberals, de les oligarquies llatinoamericanes es veuen, com en altres països, superats per la dreta i per l’esquerra per noves formacions, i el Pacte de Sitges del 1957 pel qual conservadors i lliberals s’alternarien en el govern colombià durant dues dècades, està ben enterrat i no queden ni tan sols les inèrcies.

Al Catàleg del CD2 trobareu una trentena de documents sobre Colòmbia, que principalment tracten sobre el passat, present i futur del conflicte armat, però també sobre les condicions socials, econòmiques, les inversions espanyoles, la qualitat institucional democràtica, els drets humans o les relacions transnacionals de la migració colombiana. A l’hemeroteca digital us facilitem a més l’accés a la Revista Desarrollo y Sociedad, una de les revistes econòmiques més importants de l’Amèrica Llatina, editada per la Universidad de los Andes a Bogotá.

A la web d’Eumed.net, iniciativa d’un grup d’investigadors que des de la Universitat de Màlaga estudien les conseqüències econòmiques i socials d’Internet, podeu trobar una selecció de llibres sobre Colòmbia, gratuïts i descarregables. Trobareu més documents sobre Colòmbia al centre de documentació d’Hegoa, i de Cidob.

També TV Mallorca ofereix un vídeo sobre el conflicte colombià, el reportatge “Fugir de la sang”, que també mostra els colombians que viuen a Mallorca. Però més enllà del pessimisme existeix una mirada positiva i esperançadora. Us deixem amb el reportatge “Construint la pau” que mostra com la societat civil i molt especialment les noves generacions de joves colombians i colombianes, amb suport de la cooperació internacional, promouen processsos de construcció de la pau des de les bases locals i comunitàries. En aquesta línia de treball de “robar” joves a la guerrilla donant-los l’oportunitat d’escollir un altre futur hem de parlar de Tarso. El poble de Tarso s’escriu amb majúscules al mapa dels processos de pau colombians, i el seu exemple s’ha extès ja a centenars d’altres municipis.

I si voleu seguir la campanya d’ambdós candidats trobareu a youtube un seguit de videos sobre el seu enfrontament al primer debat de la segona volta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: