h1

Futbol i cooperació al desenvolupament

14 Juliol 2010

Malgrat aquests dies el futbol sembla transmetre un estat de felicitat col·lectiva, durant els darrers mesos, una de les conseqüències mediàtiques de la crisi econòmica ha estat fixar-nos en el que gasten els clubs de futbol en fitxatges i primes per aconseguir els millors jugadors i assolir els màxims triomfs possibles. L’atenció s’orienta principalment als grans clubs, com el Real Madrid CF, o el FC Barcelona, a les seleccions nacionals que han jugat el mundial, però també als clubs més modestos per altres circumstàncies, com ara els deutes que acumulen, o el debat sobre si han de rebre suport de fons públics de les institucions muncipals.

En defensa d’algunes d’aquestes crítiques trobem gestos com el recentment anunciat per “La Roja”, fent donació a ONGD que treballen a l’Àfrica de 240.000 euros dels 600.000 que els corresponien de prima a cada un dels 23 jugadors. En total 5,52 milions d’euros, equivalent a la meitat del pressupost de cooperació del Govern Balear per a l’any 2010.

Així doncs, mentre l’atenció se centra en unes despeses de caràcter privat, poca cosa es mobilitza per maximitzar el diner públic. Es tracta d’una actitud similar a la que observem quan valorem els fons privats que el codesenvolupament canalitza per sobre dels fons públics, sempre escassos per manca d’interès en dur a terme reformes fiscals o programes de lluita contra el frau.

Comparativa entre despeses futbolístiques i frau fiscal

Moltes persones segueixen el futbol en ocasions puntuals com els Mundials o una final, enduts per l’espectacle mediàtic, però estem parlant d’un sector d’activitat econòmica i social que no descansa cap dia. És també, com altres esports, un mitjà d’educació social a través del treball en equip, i la solidaritat, i de participació social mitjançant l’associacionisme. Molts dels grans clubs no només tenen les seves seccions professionals, sinó que també mantenen tota una activitat d’esport de base on infants, adolescents i joves troben un espai de lleure i d’educació en l’esport i el treball en equip gens menyspreable.

L’esport, i el futbol en particulat, ha estat utilitzat com a arma política i propagandística de règims dictatorials en no poques ocasions (Mundial d’Argentina el 1978 en plena dictadura militar, les copes d’Europa guanyades pel Real Madrid als anys 50 en ple franquisme, o l’Olimpiada de Berlin de 1936 pel Nazisme). També la passió que desperta ha provocat inclús enfrontaments armats entre països veïns (la guerra del futbol entre El Salvador i Hondures l’any 1969).

Futbol i immigració
Però el futbol, com hem dit, també és un canal de participació. En els darrers anys ho veiem en la població immigrada, i ja no és novetat l’aparició de lligues amateurs i de clubs formats per joves provinents de l’Amèrica Llatina o del Magrib. Equips que des d’un punt de vista competitiu no destacaríen atès que juguen en categories territorials però que tenen un enorme valor pel que suposa d’integració. A Catalunya hi ha exemples com Al-Wifak, de l’Associació d’Immigrants de l’Alt Empordà, amb seu a Roses, que enguany ha aconseguit l’ascens a segona territorial, o de l’Athletic Club Atlas Tortosa, de la capital del Baix Ebre, que juga a tercera territorial, ambdós formats principalment per immigrants magrebins.

A les territorials catalanes trobem una desena d’equips com Herradura Colombia FC, América Garraf CD o l’Atlético Rosario Central Catalunya–els jugadors del qual van ser objecte no fa gaire d’agressions racistes-, etc. També Balears té exemples, com el club 11 Cafeteros Balears FC, format per colombians i que juguen al Coll de’n Rabassa.

Fins i tot, des del 2006 funciona un club de futbol format per membres del Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla, el CETI Melilla que juga a la Primera Divisió Autonòmica de Melilla.

La cooperació dels clubs
A part de la xarxa social d’immigrants que suposa la creació d’aquests clubs d’afeccionats, paral·lelament i per les altes esferes del futbol s’està donant un procés cada cop més ampli de l’entrada dels grans clubs en accions de cooperació al desenvolupament i creacions de fundacions. És el cas de la Fundació del Futbol Club Barcelona , del Real Madrid CF de la Fundació del RCD Mallorca , la Fundació del València CF, o la del Club Atlético de Madrid,
que va signar l’any passat un acord amb l’AECID per obrir escoles esportives i socials per a adolescents d’Argentina, Hondures i Marroc, i on, a través del futbol, s’assoleixi millorar la seva qualitat de vida, així com utilitzar la popularitat del futbol i les seves estrelles per a sensibilitzar la poblaciò sobre el desenvolupament sostenible i la lluita contra la pobresa.

També a nivell individual, destacats futbolistes i altres esportistes han creat fundacions que duen a terme projectes de cooperació, com ara la Fundació Samuel Eto’o a favor de la infància del Camerun, o la Fundació Rafa Nadal. donant suport a projectes de la Fundació Vicente Ferrer a la Índia.

ONGD esportives
Ja existeixen ONG especialitzades en l’esport, com la danesa Play the Game, la internacional Right to Play, amb base a Toronto, la britànica Youth Sport Trust , l’espanyola Deporte y Desarrollo o la Red Deporte y Cooperación, i fins i tot les que associen l’esport a la sostenibilitat ambiental, com Green Cross Espanya amb el seu programa Deporte Sostenible, o les especialitzades en el futbol, com Street Football World .

Futbol, esport i Nacions Unides
El 2003 l’Assemblea General de les Nacions Unides van aprovar la Resolució 58/5 sobre la la influència de l’esport com a mitjà per a promoure la salut, l’educació, el desenvolupament i la pau. Un any més tard, arran dels Jocs Olímpics d’Atenes, es crea el Grup de Treball Interinstitucional sobre l’Esport per al Desenvolupament i la Pau, que publica l’informe “Deporte para el Desarrollo y la Paz. Hacia el cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo del Milenio”. El 2005 és proclamat l’Any Internacional de l’Esport i l’Educació Física . El 2006 el Secretari General de Nacions Unides presenta a l’Assemblea General l’informe A/61/373 “Esport per al Desenvolupament i la Pau: el camí a seguir”. on establia un Pla d’Acció a tres anys. Paral·lelament diverses agències de cooperació i federacions esportives creen la Plataforma Internacional Esport i Desenvolupament
amb seu a Suïssa. És en aquest país on s’han celebrat, a la ciutat de Magglingen, la primera (2003) i segona (2005) conferències internacionals sobre Esport i Desenvolupament, ben poc conegudes encara. La de 2003 donà com a resultat la Declaració de Magglingen , que ratificava com a dret humà l’accés a l’esport, mentre que la conferència de 2005 aportà una Crida a l’Acció . Una tercera conferència havia de tenir lloc el 2008, però la manca de suport econòmic de la cooperació suïssa va obligar a cancel·lar-la. Aquell mateix any l’Assemblea General aprovava la Resolució A/RES/63/135 , sobre l’Esport com a mitjà per a promoure l’educació, la salut, el desenvolupament i la pau, seguint la línia d’altres resolucions anteriors.

Una altra sèrie de conferències internacionals, enfocades més a nivell de base per a compartir experiències concretes sobre esport i desenvolupament són les anomenades Next Step, celebrades el 2003 a Amsterdam, el 2005 a Livingstone (Zàmbia), i el 2007 a Windhoek (Namíbia).

UNICEF és una de les organitzacions de desenvolupament que més fort han apostat per la pràctica de l’esport i concretament del futbol. No en va, són les sigles que porten al pit els jugadors del Futbol Club Barcelona. A través de l’aliança UNICEF-Barça signada el 2006 es financen programes a Swazilàndia sobre VIH, a Somàlia, amb una aportació inicial d’1,5 milions d’euros anuals, per part del club català.

També la FAO el 2008 signà un acord amb la federació africana de futbol amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar al públic sobre les qüestions de seguretat alimentària i la lluita contra la fam i la pobresa. A la web de Nacions Unides també trobareu un interessant enllaç per saber més sobre el treball de l’ONU en el món de l’esport.

Experiències i recursos
L’esport, i el futbol en concret, s’han convertit doncs, en una de les estratègies més innovadores a l’hora de treballar en projectes socials, i a més, de les més costo-efectives econòmicament parlant. Un dels elements estratègics de l’esport i del futbol és la incorporació de les noies en la pràctica de l’esport, com la campanya Goals for girls arran de la Copa del Món femenina de futbol celebrada a la Xina el 2007.

Altres experiència centrades específicament en les noies s’han donat a la Índia. A Guiana, per exemple, s’utilitza el cricket com a mitjà d’educació per a la prevenció del VIH . El que tenen en comú tots aquests exemples són una important component educativa centrada en l’afany de superació, del treball en equip, d’empoderament i d’autoestima. Aquí teniu un vídeo d’UNICEF on mostra les bases de la seva feina en esport i desenvolupament en la infància:

També s’ha reconegut l’esport con un dels mitjans per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil•leni, arran de la Crida d’Accra sobre Esport per al Desenvolupament i la Pau de 2007.

Si voleu més informació, a youtube trobareu un canal de la United Nations Office on Sport for development and peace: . A la web de la Plataforma Sport and Development existeix un apartat de manuals i eines que pot ser molt útil per a aquelles persones i entitats interessades en incloure l’esport en les seves estratègies de cooperació.

Estem doncs, davant d’un sector poc explorat per la major part d’organitzacions que treballen a Espanya en cooperació al desenvolupament, ja que ni tan sols existeixen quasi publicacions acadèmiques ni de bones pràctiques que hagin estudiat el tema. En aquest sentit podem destacar una ponència que es va presentar al III Congrés Universitat i Cooperació del 2006 en que s’analitza les recerques sobre l’activitat física i l’esport en la cooperació al desenvolupament, duta a terme per María Rato i Clemens Ley de la Universitat Complutense de Madrid, al final del qual trobareu una interessant bibliografia.

Lluny de seguir sent considerat un nou “opi del poble”, el futbol i l’esport en general són un camp verge a la cooperació espanyola per a la promoció de les capacitats humanes a favor del desenvolupament sostenible.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: