h1

Postgraus en Cooperació al Desenvolupament (Primera Part)

18 Agost 2010

En època de vacances molts alumnes es dediquen, a més de descansar, a preparar el curs acadèmic 2010-2011. Una de les opcions és buscar un postgrau. Moltes de les nostres usuàries al CD2, i ho diem en femení atès que són majoritàriament noies les qui s’interessen per seguir aquests estudis, ens pregunten per quin o quins són els millors màsters de cooperació.

L’elecció d’un postgrau és una qüestió força personal, depèn de múltiples factors, com ara la qualitat de l’ensenyament, les sortides professionals, el preu, l’especialitat que es vulgui estudiar, el lloc on s’imparteix, de la formació prèvia rebuda, etc… Una opció per respondre aquesta pregunta és consultar el dossier especial que des del 2004 elabora el diari El Mundo, en què analitza l’oferta de postgraus a Espanya i estableix un rànquing per àmbits d’especialització. Fins a 26 criteris s’utilitzen per a fer l’anàlisi, agrupats en blocs com la demanda del màster, els recursos humans, el pla d’estudis, els resultats i els medis materials.

Des de la primera edició d’aquesta guia, El Mundo va incloure l’apartat dedicat a la Cooperació Internacional. El primer any 2004-2005 van ser tres els màsters de cooperació escollits, si bé a partir de l’any següent el rànquing el formen cinc estudis de postgrau. Durant aquestes set edicions existeix un clar predomini dels estudis ofertats per les universitats Complutense i Carlos III de Madrid, seguides per la Universitat de Santiago de Compostela (conjuntament amb la de Granada) i la del País Basc. En l’àmbit de la Xarxa Lluís Vives, tan sols han estat incloses en una ocasió cadascuna, la Universitat Jaume I de Castelló, i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Del rànquing es desprén que, des de l’any 2006, el Màster d’Acció Solidària Internacional d’Europa de la Universitat Carlos III és el millor del país. Gestionat per l’Institut Universitari d’Estudis Internacionals “Francisco de Vitoria”, es composa d’una part general i de tres parts especials relatives a Migració, Asil i Refugi, Cooperació al Desenvolupament, i Acció Humanitària, en les quals s’integra l’anàlisi de les polítiques i els mecanismes propis de cada un dels desafiaments centrals de la solidaritat internacional.

En segon lloc es sitúa el Màster de Cooperació Internacional que ofereix Hegoa a la Universitat del País Basc, un dels diversos postgraus que ofereix aquest insitut d’estudis. El de Cooperació Internacional, està orientat principalment a la formació professional de l’alumnat en aquest sector, tenint com a referències fonamentals l’equitat i la lluita contra la pobresa, el desenvolupament humà i sostenibilitat, de cara a una millor inserció personal i laboral en el camp de la cooperació. Val a dir que l’oferta acadèmica d’Hegoa compta amb el complement de tenir un dels millors centres de documentació del país en matèria de desenvolupament i cooperació.

En tercer lloc, i una de les novetats de la guia d’enguany, trobem el Màster Iberoamericà de Cooperació Internacional i Desenvolupament de la Universitat de Cantàbria. Ofertat per la Càtedra de Cooperació Internacional i amb Iberoamericana (COIBA), institució que des de la seva creació el 2006 està protagonitzant una creixent aportació al camp dels estudis de cooperació a Espanya.

En quart lloc, un clàssic del rànquing el Màster Interuniversitari de Gestió de la Cooperació Internacional i de les ONG, ofertat conjuntament per les Universitats de Santiago i de Granada, i gestionat últimament per la Fundació Euro-Àrab de Granada,
compta, a part dels mòduls generals, amb continguts orientats a la gestió pública de la cooperació, especificant les característiques diferencials de la cooperació segons la regió geogràfica.

I finalment i en cinquena posició, i per primer cop al llistat apareix el Màster de Polítiques Europees de Cooperació Internacional, de l’Institut Universitari d’Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Orientat principalment a l’especialització en les polítiques de la Unió Europea, també abasta altres tipus de cooperació com la descentralitzada local, així com mòduls metodològic sobre les principals eines utilitzades als projecets de cooperació.

Altres màsters que han merescut en alguna ocasió la menció a la guia han estat el Magíster en Cooperació Internacional de l’Institut Universitari de Desenvolupament i Cooperació de la Complutense, que havia encapçalat el rànquing els dos primers anys, per acabar desapareixent aquest darrer dels cinc primers llocs. A partir de 2010 s’oferirà com a títol propi, i com altres estudis, consta d’una part introductòria sobre desigualtat, desenvolupament i aspectes regionals, per abastar posteriorment mòduls sectorials com gènere, ajuda humanitària, medi ambient, també ofereix ensenyament pràctic sobre les principals eines utilitzades en cooperació com és la formulació, seguiment, avaluació de projectes, anàlisi cost-benefici i la gestió informàtica de projectes i internet.

També a Madrid i a la mateixa universitat, l’Institut Complutense d’Estudis Internacionals (ICEI) segueix oferint com a títol propi el Magíster en Desenvolupament i Ajuda Internacional, que com l’anterior aborda des d’aspectes teòrics introductoris, fins a la realitat econòmica i social de les diverses regions, sense oblidar l’estudi dels organismes i relacions dins el sistema internacional, com a factor clau per entendre les polítiques de cooperació al desenvolupament.

Un màster més especialitzat és el que porta l’Equip de Desenolvupament Rural de la Universitat de Còrdova. Convertit, després de la implantació de l’Espai Europeu, en el nou Master Internacional en Desenvolupament Rural, és un dels 19 de tot europa escollits per formar part del programa Erasmus Mundus de màsters d’excel·lència. S’imparteix en col·laboració amb les universitats de Gant, Rennes, Humboldt de Berlín, Pisa, Wageningen i Nitra. El currículum abasta aspectes econòmics, socials i culturals del món rural, alimentació i nutrició, polítiques i producció agrícola, governança i administració pública.

La Universitat de Deusto també ha estat present en alguna ocasió en el rànquing de millors màsters de cooperació. Conegut per la seva especialització en Drets Humans i Ajuda Humanitària, el Màster en Acció Internacional Humanitària de l’Institut de Drets Humans Pedro Arrupe, també és un màster d’excel•lència integrat en el programa Erasmus Mundus. Impartit en el marc de la xarxa d’universitats NOHA –Network on Humanitarian Assistance- de la qual forma part Deusto, és l’oferta formativa més completa que es donen actualment en el sector humanitari.

També trobem postgraus especialitzats geogràficament. La Universitat Juan Carlos I de Madrid també ha estat mencionada amb el Master de Cooperació i Desenvolupament a Amèrica Llatina,
el qual es centra principalment en formar especialistes en cooperació i desenvolupament del continent americà.

Finalment, també ha tingut ocasió d’integrar el rànquing la Universitat Jaume I de Castelló amb el Màster Universitari Internacional en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament, coordinat per la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau. El seu currículum aporta coneixements específics en les àrees de teories de pau, conflictes, ajuda humanitària, codesenvolupament, cultures de pau, democràcia, drets humans, comunicació per a la pau, gènere i estudis postcolonials, entre d’altres.

En definitiva, aquesta és només una selecció més d’una àmplia oferta formativa, de creixent qualitat i especialització, i que degut a la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior caldrà seguir d’aprop la seva evolució, atès que alguns postgraus podríen desaparèixer, altres passaran a ser titulacions pròpies i altres assoliran la categoria d’oficials.

Madrid, Barcelona, Bilbao, Granada, Santiago, Còrdova, Santander, …. són només algunes de les ciutats on s’imparteixen postgraus de cooperació, però el llistat és molt més ampli. A la propera entrada del blog ens detindrem en fer un repàs de l’oferta de postgraus en cooperació al desenvolupament més propera a nosaltres, en el marc de la xarxa Lluís Vives que integren les universitats de Catalunya i la Comunitat Valenciana, a més de les d’Andorra, Perpinyà, Illes Balears i Sàsser.

Aquí podreu descarregar el rànquing de Postgraus en Cooperació des del 2004-2005 fins el 2010-2011.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: